La replicació del virus de la rubèola consisteix en primer lloc en una unió a la superficie cel·lular a traves d’uns receptors específics. Les glicoproteïnes E tenen la capacitat de realitzar una endocitosi del virus en la cèl·lula hoste, amb ajuda d’unes clatrines. Es fusionen la membrana del virus amb la membrana endosomal de l’hoste, la càpsida arriba al citosol on es desintegra, i s’allibera el RNA al citoplasma.
El material genètic, RNA, s’uneix als ribosomes del reticle endoplasmàtic rugós en forma de RNA missatger. Els dos tercis inicials del RNA es tradueixen en una poliproteïna, que més tard es separará en quatre poliproteïnes no estructurals. Una d’aquestes és un RNA polimerasa que transcriu el genoma a una plantilla completa de (-) ssRNA i el replica produint un RNA missatger positiu.
L’últim terci produeix un RNA missatger que codifica per proteïnes estructurals. Aquesta poliproteïna derivada del mRNA conté les proteïnes de la càpsida i de la envoltura. Les glicoproteïnes de la coberta són processades al reticle endoplasmàtic i al aparell de Golgi, i es transfereixen a la membrana plasmàtica.
Finalment, les proteïnes de la càpsida s’associen al RNA genòmic i formen una càpsida icosaèdrica, envoltada per les glicoproteïnes. El virus s’allibera per gemmació per la membrana plasmàtica.
Figura del llibre Microbiology and Human Parasitology
Figura del NCBI